Soc una distribuidora d’espectacles que, després de treballar a l’agència d’espectacles FILA 7 de Barcelona durant 6 anys, es va plantar pel seu compte a principis de 2002, amb la intenció de donar màxima sortida a aquells espectacles de companyies emergents o no, preferentment en català, que s’ho valessin des del meu punt de vista:

Espectacles el més ben fets possibles, però que a la vegada arribessin al màxim als espectadors als quals anaven dirigits; espectacles amb ànima, amb els quals els espectadors assistents sortissin satisfets del teatre per haver-los gaudit de debò: o bé per haver-ne après alguna cosa nova, o bé per haver-los fet qüestionar-s’en alguna de vella, o bé per haver-se sentit identificats amb algun o alguns personatges i/o amb “el missatge/s” de l’obra, o bé per haver-ne sortit més feliços del què n’havien entrat.

En definitiva, espectacles que ajudessin al públic a ser millor i a sentir-se millor, i per tan, a voler tornar al teatre quan més aviat millor.

I tot això, crec que ho he pogut aconseguir força amb molts dels espectacles de les companyies que han confiat amb mí, i que en alguns casos, encara porto:

“Brossa als ulls” de la Mercè Rovira i la Lali Feliu, els 3 primers espectacles de la Cia. Dei Furbi, els 4 primers de Titzina teatro, els 2 primers produits i representats per la Clara Segura i el Bruno Oro, els 4 primers de la Cia. Q-ARS Teatre, “NO EN EL NOSTRE NÓM” del Jordi Dauder, varis del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa, els dos últims produits i interpretats per la Mont Plans, els dos primers de la Cia. Apunta teatre, varis de la Cia. Sala Trono, “ De música i d’homes” del Tantarantana teatre, “Lo Tuyo y Lo Mio” de la Cia. ConUnCantoEnLosDientes, “ANDRÉ i DORINE” i “SOLITUDES” de Kulunka teatro, TENORS de la Cia. IL.LUMINATI, “LIKES” de la Cia. DARA Teatre, “LA PLAÇA DEL DIAMANT” i “DE MARES i FILLES” del PACO MIR, “BARCELONA 24H” de SuerteEnMiVida produccions, “XIMPANZÉ” de la Cia, Inevitables, “DE PERRAS y CRIADAS ” de la Cia. White Rabbit, “M’ESPERARÀS ?” d’Estrena Morena, “EL JOC DE LA VERITAT” de Hamlet produccions i d’altres que segur que em deixo sense voler i haurien de figurar també en aquesta relació.

Agraïments: Sergi Dantí, Toni Coll, Emi Amat, Laura Freijo, Àngels Alfonso, Jaume Sisa, Mont Plans, Ricard Ardèvol, Mayte Royo, Javier Ruibal, Vértigo producciones, Gemma Beltran, Clara Segura, Bruno Oro, Anna Güell, Joan Negrié, Pep Pla, Miquel Arús, Josep Domenech i Salvador Sunyé de Bitó Produccions, Anna Lorente, Carme Portaceli, La Perla 29, Àngel Llàtzer, Ever Blanchet, Maria Clausó, Teresa de Juan, Marta Angelat, Paco Merino, Isis Abellan de Proversus, Kulunka Teatro, Joan Mª Segura, Jordi Vilar, Mercè Puy, Paco Mir, Carles Roca de Vania, Ignasi Terraza, Miriam Guardiola, Pau Gil de MPC, Roc Esquius, Miquel Murga, Dídac Flores, Pere Urpí, Cristina Raventós, Cia. La Copla de Wisconsin, Alba Espinasa i Carme Tierz; Carles Cugat, Laia Prieto, Jaume Antich, Marga Sanjuan i tota la resta de tècnics de l’Oda i de La Diputació de Barcelona i el programa.cat de La Generalitat de Catalunya que van fer i continuen fent menys difícil la feina a les companyies i als distribuidors en el seu dia a dia, als tècnics dels Ajuntaments que més han confiat en mí, i als dels Ajuntaments de Torelló, Terrassa, Mataró, Vic i Calafell, que em van confiar el portar la distribució d’espectacles de producció local.
I als ja desapareguts Joan Montanyès Monti, Gavina Sastre, Pau Riba, Cristina Cervià, Mercè Anglés, Anna Argemí, Mercè Lleixà, Fermí Reixach i Jordi Dauder, que tan ens van donar com a artistes i com a persones.

D’on vinc

Vaig entrar en aquest sector del mon de l’espectacle bastant per casualitat però quan ja m’havia convertit en una apassionada de les arts escèniques.

Venint del mon comercial, concretament de l’editorial en català, em vaig poder summergir al què ara em dedico des de fa quasi bé 30 anys de la mà del Sergi Dantí (a través de l’Ivet), i el Toni Coll, que allavors ja conduien la promotora i distribuidora d’espectacles FILA 7. Des de la mateixa, feiem el més díficil dins del món de les gires d’espectacles a la Catalunya d’aleshores: promoure i distribuir sobretot espectacles unipersonals o monòlegs (la majoria humorístics), quan no estaven gens de moda, i la major part d’ells en castellà.

Acabada d’entrar en aquesta empresa, el Toni va poder tornar a portar com a mànager al gran Pepe Rubianes com a monologuista, amb el què sobretot ell, però també tots, ens vam volcar fins aconseguir que fòs un dels artistes de més èxit a la Catalunya de la dècada dels 98-2008. Això, i la incorporació del Miguel Gila anys més tard en la seva última etapa, va permetre que FILA 7 podés impulsar altres grans artistes amb espectacles de petit i mitjà format, de millor manera: Luciano Federico, Mont Plans, Sisa i Riba, Carles Flavià, … i vinguts de les espanyes, Yllana, Karra Elejalde, Pablo Carbonell, Académica Palanca, Golden Apple Quartet, Antonia Sanjuan, Leo Bassi, … etc …

Aquella etapa va significar per a mí un gran aprenentatge a tots els nivells, no només com a distribuidora, sinó com a coneixedora del món de la faràndula.

Però tot inici té un final, que en el meu cas va arribar per la necessitat d’un canvi a nivell professional, en el què sobretot podés triar els espectacles a distribuir, i sobretot, en la meva llengua, la què més estimo: el català. I així va néixer, ara fa 23 anys, Tria d’espectacles.