Una conferència cantada sobre feminismes i dissidències LGTBIQ+ en la música de la transició espanyola.

Projecte guanyador de la beca ODISSEU EÒLIA I+D 2022.

Nominat a millor espectacle musical de petit format als premis teatre barcelona 2023

Per què associem Rocío Jurado amb l’Espanya “cañí” i Alaska amb la contracultura dels vuitanta quan “la más grande” va cantar a la masturbació femenina i Olvido Gara fa anys que col·labora amb la Conferència Episcopal?

Té a veure amb l’apropiació que va fer el franquisme de la cançó espanyola?

Té a veure amb el model de dona que projecta cada artista? Té a veure amb qüestions musicals, estètiques o de classe?

Cançons que acaben en fade out  vol respondre aquestes preguntes des de l’escena, reinterpretant actuacions musicals i entrevistes televisives dels anys vuitanta amb ironia i esperit crític.

La nova producció de La Copla de Wisconsin converteix una conferència performativa sobre la música de la Transició espanyola en un espectacle de varietés amb mirada feminista, perspectiva queer i ànima folklòrica.

Programat al Teatre Eòlia, als Terrats en cultura i al Tantarantana Teatre de Bcn (del 13/12/2023 al 7/1/2024

LA CRÍTICA HA DIT:

“Un fabuloso ensayo musical con temazos en directo, teoría LGTBIQ+, referencias a la CT, humor, ternura… Joyón. Volveremos.” Bob Pop, periodista cultural

“La potència, l’energia, la llum i la complicitat de tots tres és un regal que no es veu sovint en escena. L’enamorament és instantani i potent. Un espectacle que només podia parir una companyia com La Copla de Wisconsin, que ja fa anys que crea musicals personalíssims,interessants, divertits i polítics, tot alhora.” Gema Moraleda, Crítica teatral

“‘Cançons que acaben en fade out’ hauria de girar, fer temporada, tornar a girar i fer les Espanyes. I després, és clar, les Amèriques.” Oriol Puig-taulé, Núvol

“La peça és una recerca, un concert i un espectacle humorístic. És una festa i alhora un homenatge compromès a unes icones silenciades del feminisme i el col·lectiu LGTBIQ+. I sobretot és una crida a mirar més enllà del que sembla evident, a qüestionar allò que hem acceptat sense pensar-ho. I una demostració que ho podem fer sense perdre el somriure.” Alba Cuenca, recomana.cat

“Entre la seva recerca en clau de musicologia feminista i la seva qualitat i versatilitat com a intèrprets i arranjadors, per molt allunyat que et sentis de l’estètica Rocio Jurado o per molts prejudicis que tinguis amb el món de les folklòriques, com seria el cas, aquest trio t’acaba seduint.” Jofre Font, periodista cultural

“El segell de qualitat de La Copla de Wisconsin és indiscutible. Malgrat la seva curta trajectòria ja és d’aquelles companyies per qui s’aposta a cegues. Facin el que facin s’ha de veure.” Oriol Osan, Núvol

“Una propuesta importante por su calado político y cultural, por su sólida documentación, por su ingenio verbal y musical, por su sincera emotividad y por su oportunidad histórica. (…) En el centenario de Lola Flores, y tras la viralidad mundial de María Jiménez, estas Cançons… deberían acabar en sold out.” Gabriel Sevilla, recomana.cat

“Un muntatge intel·ligent i molt ben interpretat que recupera les folclòriques des del feminisme interseccional. Val la pena acostar-se al Teatre Eòlia només per veure les seductores interpretacions de Salvador S. Sánchez i el desconhort de gran diva de Cinta Moreno.”Adriana Nicolau, red escénica